Detall Notícia

Oltra: 'L'Estratègia del poble gitano reconeix la identitat gitana com a part inseparable de la tradició valenciana'

03/04/2018
Oltra:

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que l'Estratègia valenciana per la igualtat i la inclusió del poble gitano constitueix una eina "transversal" per a avançar en la inclusió real d'un col·lectiu, la identitat del qual "forma part inseparable de la tradició i la cultura valenciana".

Oltra ha presentat l'Estratègia valenciana per la igualtat i la inclusió del poble gitano i la campanya institucional #LaVeuGitana2018, on ha precisat que "fins a l'arribada del Consell del Botànic les polítiques públiques per a pal·liar l'especial vulnerabilitat de la població gitana no tenien un pla estratègic integral ni una avaluació".

Aquesta situació, ha lamentat, "impedia tindre un rigorós diagnòstic de la situació de vulnerabilitat amb les diferències de zona a la Comunitat Valenciana".

La vicepresidenta ha explicat respecte d'això que la Conselleria ha treballat conjuntament amb els col·lectius, els municipis i les universitats "per a superar aquesta necessitat, amb l'elaboració d'una estratègia des d'un enfocament transversal de gènere, d'igualtat en la diversitat, educació, salut, ocupació, habitatge, cultura, joventut, participació i igualtat de tracte".

Entre les mesures de l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, Mónica Oltra ha explicat que l'Estratègia proposa que s'incloga en la pròxima reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana el "reconeixement i protecció" del poble gitano i de la seua llengua i cultura, així com la creació del Consell Valencià del Poble Gitano intergeneracional i paritari, que actuarà com a "òrgan de coproducció i codecisió de les polítiques públiques relatives a la població gitana".

Una estratègia que, segons ha indicat la consellera, té sis eixos centrats en la lluita contra la discriminació, accions en l'àmbit educatiu, polítiques de salut, foment de l'ocupació, accés a l'habitatge i mecanismes de foment de la participació.

Mónica Oltra ha recordat que per al disseny i desenvolupament de l'estratègia i d'un pla integral, la Conselleria va crear una comissió mixta amb l'objectiu de coordinar totes les institucions públiques que treballen en l'àmbit de la inclusió del poble gitano i la posada en marxa dels mecanismes i de recursos públics.

Campanya #LaVeuGitana

D'altra banda, la vicepresidenta del Consell ha presentat la campanya institucional impulsada des de la Conselleria de visibilització del poble gitano, i que enguany continua amb l'etiqueta #LaVeuGitana, perquè "un any més, volem aconseguir que la veu de les persones gitanes siga escoltada en condicions d'igualtat, per totes les bandes, i particularment la dels xiquets i xiquetes".

Així, enguany, segons ha explicat, la campanya gira al voltant dels xiquets i xiquetes gitanos, que també tenen una realitat semblant a la de la resta de la infància, i al mateix temps una cultura i una tradició pròpia, i que el Consell vol "reivindicar com a part de la història valenciana".

En aquest context la Conselleria ha posat en marxa un programa per a celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano en centres educatius i en el qual participaran un total de 7.500 xiquets i xiquetes de 20 centres educatius d'Infantil, Primària i Secundària, que tenen una presència de població d'ètnia gitana de 2.500 xiquets i xiquetes.

L'objectiu és donar al professorat d'aquests centres una eina útil i senzilla per a executar accions per a commemorar el Dia del Poble Gitano. Els centres rebran una guia informativa amb dades sobre el poble gitano i la seua història, que servirà perquè els docents plantegen activitats que afavorisquen una escola més inclusiva.

La campanya també inclou el repartiment de 50.000 bosses amb l'etiqueta #LaVeuGitana pels diversos mercats ambulants de la Comunitat Valenciana.

A més, enguany la Conselleria ha organitzat, conjuntament amb les entitats gitanes i l'Ajuntament de Llíria, una jornada per a commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano diumenge que ve.

Els eixos de l'Estratègia lluita contra la gitanofòbia

Respecte a les mesures dels sis eixos d'aquesta estratègia, Mónica Oltra ha explicat diverses accions per a lluitar contra l'antigitanisme o gitanofòbia, al mateix temps que ha denunciat que les dades de l'últim estudi del CIS sobre "La percepció de la discriminació a Espanya" reflectien que les persones d'ètnia gitana "són les més rebutjades de totes les possibilitats que s'oferien".

Precisament, ha assenyalat, per a lluitar contra la gitanofòbia l'Estratègia planteja mesures a través de la promoció de la llengua, la història i la cultura gitana, la sensibilització sobre la realitat de la població gitana, el suport a les víctimes de discriminació i d'impuls de polítiques municipals de suport al poble gitano.

Concretament, la vicepresidenta ha citat, entre altres accions en aquest àmbit, la creació d'una borsa de docents experts en història, llengua i cultura romaní.

També s'ha referit a la realització de campanyes de sensibilització i a continuar impulsant el finançament de programes per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, per als quals la Conselleria d'Igualtat ha destinat enguany 1,3 milions d'euros, un 46 % més que en 2017 i un 65,8 % més que en 2015.

Accions en l'àmbit educatiu

Respecte a les mesures de l'Estratègia en l'àmbit de l'educació, n'ha assenyalat algunes, com la d'incrementar l'escolarització de 2 a 6 anys, fomentant la incorporació d'aules de 2 anys als barris més vulnerables i donant més pes a l'exclusió social en el barem d'admissió a centres d'educació infantil.

També ha al·ludit a la introducció de la realitat gitana als centres educatius amb la promoció de classes de romaní i cultura gitana com a activitat extraescolar, i a la inclusió de la cultura i la història gitana en els currículums educatius.

Equitat en recursos sanitaris

L'Estratègia planteja, a més, accions per a garantir l'equitat d'accés als recursos sanitaris per part del conjunt de la població gitana, i per a promoure hàbits saludables, especialment en la infància i l'adolescència, i donar una atenció específica a les dones gitanes.

Amb aquests objectius, el Consell impulsarà la formació intercultural del personal sanitari, la millora de l'accés a la sanitat de la població romaní estrangera amb formació específica del personal i la introducció de serveis de traducció gratuïts i confidencials, la realització d'una guia específica sobre la maternitat per a les dones gitanes i la formació específica de ginecòlegs i altres especialitats sobre la realitat i la cultura gitana.

Foment de l'ocupació

Amb l'objectiu de millorar l'ocupabilitat de la població gitana, l'Estratègia inclou programes específics de qualificació professional per a majors de 30 anys, amb els programes Avalem Joves i Jove Oportunitat, així com subvencions a ajuntaments i entitats del tercer sector per a programes d'itineraris destinats majoritàriament a la població gitana.

Accés a l'habitatge

En aquest eix, l'Estratègia planteja accions específiques encaminades a l'eradicació del xabolisme i la reducció de l'infrahabitatge entre la població gitana, amb la creació i el finançament d'un pla d'acompanyament, en col·laboració amb el tercer sector, que afavorisca els processos de reallotjament de manera inclusiva.

Així mateix, preveu la signatura d'acords amb les entitats bancàries per a fomentar la compra i el lloguer d'habitatge per part de la població gitana i garantir l'alternativa habitacional i la promoció de la vida independent a les dones gitanes víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles des de la xarxa d'atenció especialitzada.

Foment de la participació

Dins de l'eix d'actuació de mecanismes per al foment de la participació, l'Estratègia preveu un acord entre la Generalitat, les entitats del sector i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a incorporar la població gitana als consells de ciutat, consells territorials i als consells sectorials dels municipis.

Arxius relacionats