Conceptes bàsics i normativa

Definició


En l'àmbit jurídic i administratiu el terme menors de reforma es referix al col·lectiu de xiquets i adolescents als qui s'aplica una legislació especialitzada en matèria de responsabilitat penal, per haver comés un fet tipificat com delicte o falta tipificat en las lleis quan encara no han complit els 18 anys d'edat.

Així mateix, és freqüent la utilització d'altres expressions per a designar al mateix col·lectiu, com a menors de reeducació o menors infractors.

El qualsevol cas tots estos termes es referixen a supòsits en què no s'aplica el Dret Penal d'adults, sinó unes normes jurídiques amb unes característiques pròpies i diferenciades que integren el que pot denominar-se com a dret penal dels menors d'edat o dret penal juvenil.

Normativa

La vigent legislació espanyola en matèria de justícia de menors la integren les normes següents:

  • Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE núm. 11, de 13 de gener del 2000). Modificada per:

    • Llei Orgànica 7/2000, de 22 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en relació amb els delictes de terrorisme (BOE núm. 307, de 23 de desembre del 2000).

    • Llei Orgànica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a l'agilització de l'Administració de Justícia, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial (BOE núm. 307, de 23 de desembre del 2000).

    • Llei Orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE núm. 283, de 26 de novembre del 2003).

    • Llei Orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE núm. 290, de 5 de desembre de 2006).

  • Reglament de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, aprovat pel Reial Decret 1.774/2004, de 30 de juliol (BOE núm. 209, de 30 d'agost del 2004).

La Llei Orgànica 5/2000: aspectes generals

A Espanya el dret penal dels menors d'edat es configura al voltant de l'esmentada Llei Orgànica 5/2000, norma que regula conjuntament aspectes substantius i processals en l'enjudiciament de menors, si bé en tal text legal, de forma expressa o implícita, són constants les referències al Codi Penal, a les lleis penals especials i a la Llei d'Enjudiciament Criminal, normes que tenen el caràcter de supletòries d'acord amb el que disposa la disposició final primera de la dita Llei Orgànica.

Segons s'expressa en l'exposició de motius de la Llei Orgànica 5/2000, la seua redacció ha sigut conscientment guiada pels següents principis generals:

  • Naturalesa formalment penal però materialment sancionadora-educativa del procediment i de les mesures aplicables als infractors menors d'edat

  • Reconeixement exprés de totes les garanties que es deriven del respecte dels drets constitucionals i de les especials exigències de l'interés del menor

  • Diferenciació de diversos trams a efectes processals i sancionadors en la categoria d'infractors menors d'edat

  • Flexibilitat en l'adopció i execució de les mesures aconsellades per les circumstàncies del cas concret

  • Competència de les entitats autonòmiques relacionades amb la reforma i protecció de menors per a l'execució de les mesures imposades en la sentència

  • I control judicial d'aquesta execució.

Àmbit d'aplicació de la Llei Orgànica 5/2000

La Llei Orgànica 5/2000 s'aplica per a exigir la responsabilitat de les persones majors de 14 anys i menors de 18, per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes en el Codi Penal o les lleis penals especials.

La Llei Orgànica 5/2000 expressa que, quan l'autor dels fets delictius siga menor de 14 anys, no se li exigirà responsabilitat d'acord amb ella mateixa, sinó que se li aplicarà el que disposen les normes sobre protecció de menors previstes en el Codi Civil i la resta de disposicions vigents. En estos casos el Ministeri Fiscal haurà de remetre a l'entitat pública de protecció de menors testimoni dels particulars que considere necessari respecte al menor, a fi de valorar la seua situació, i l'esmentada entitat haurà de promoure les mesures de protecció adequades a les circumstàncies d'aquell d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener.

En l'àmbit d'aplicació de la Llei Orgànica per al grup comprés entre els majors de 14 i menors de 18 anys es distingixen dos trams, de 14 a 16 i de 17 a 18, per presentar ambdós trams, segons s'expressa en l'exposició de motius, diferents característiques que requerixen, des d'un punt de vista científic i jurídic, un tractament diferenciat, constituint una agreujant específic en el tram dels majors de 16 la comissió de delictes que es caracteritzen per la violència, la intimidació o el perill per a les persones.

Les referències a les edats s'han entendre sempre referides al moment de la comissió dels fets, sense que haver sobrepassat aquestes abans del començament del procediment o durant la seua tramitació no tinga cap incidència sobre la competència atribuïda als jutges i fiscals de menors.

La Llei Orgànica 5/2000 assenyala que quan el menor a qui se li haguera imposat una mesura de les establides en ella assolix la majoria d'edat, continuarà el compliment de la mesura fins a aconseguir els objectius proposats en la sentència en què se li va imposar conforme als criteris expressats en la mateixa norma.

Competència dels Jutges de Menors

Els jutges de Menors són competents per a conéixer dels actes comesos per les persones a qui s'aplica la Llei Orgànica 5/2000, així com per a fer executar les seues sentències, sense perjuí de les facultats d'execució atribuïdes per la dita Llei a les comunitats autònomes.

Els jutges de Menors són, així mateix, competents per a resoldre sobre les responsabilitats civils derivades dels actes comesos per les persones a qui resulta aplicable la Llei Orgànica 5/2000.

La competència territorial correspon al jutge de Menors del lloc on s'haja comés el fet delictiu, sense perjuí del que establix l'article 20.3 de la mateixa Llei (quan els delictes atribuïts al menor expedientat s'hagueren comés en diferents territoris, l'enjudiciament es realitzarà tenint en compte el lloc del domicili del menor).

Competència dels fiscals de Menors

Escau al Ministeri Fiscal la defensa dels drets que als menors reconeixen les lleis, així com la vigilància de les actuacions que hagen d'efectuar-se en el seu interés i l'observança de les garanties del procediment, per a la qual cosa dirigirà personalment la investigació dels fets i ordenarà que la policia judicial practique les actuacions necessàries per a la comprovació d'aquells i de la participació del menor en ells, impulsant el procediment.

En concret l'article 23 de la Llei Orgànica 5/2000 expressa que l'actuació instructora del Ministeri Fiscal tindrà com a objecte, tant valorar la participació del menor en els fets per a expressar-li el reprotxe que mereix la seua conducta, com proposar les concretes mesures de contingut educatiu i sancionador adequades a les circumstàncies del fet i del seu autor i, sobretot, a l'interés del mateix menor valorat en la causa.

Competència de les comunitats autònomes

L'execució de les mesures adoptades pels jutges de Menors en les seues sentències fermes és competència de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla (normalment a través de les conselleries de Benestar Socia). Les mencionades entitats públiques duran a terme, d'acord amb les seues respectives normes d'organització, la creació, direcció, organització i gestió dels servicis, institucions i programes adequats per a garantir la correcta execució de les mesures previstes en la Llei Orgànica 5/2000.

L'execució de les mesures escaurà a la comunitat autònoma on estiga ubicat el jutjat de Menors que haja dictat la sentència, sense perjuí de les excepcions que preveu la mateixa Llei.

En l'execució de les mesures la Llei permet la participació d'entitats locals i entitats privades sense ànim de lucre per mitjà de la formalització de convenis o acords de col·laboració, si bé davall la directa supervisió de la comunitat autònoma, sense que això no supose en cap cas la cessió de la titularitat i responsabilitat derivada de la dita execució.

Les mesures en la Llei Orgànica 5/2000: aspectes generals

D'acord amb els principis que presidixen la legislació penal de menors, la Llei Orgànica 5/2000 establix un ampli catàleg de mesures aplicables des de la referida perspectiva sancionadora-educativa, primant-hi l'interés del menor en la flexible adopció judicial de la mesura més idònia, ateses les característiques del cas concret i de l'evolució personal del sancionat durant l'execució de la mesura.

Les mesures que s'imposen als menors a l'empara de l'esmentada Llei i que correspon executar a les comunitats autònomes, poden agrupar-se a l'efecte del seu estudi en dos grups, mesures d'internament i mesures de medi obert.