Detecció i notificació desprotecció infantil

Detecció i notificació desprotecció infantil

Qüestions rellevants

La desprotecció infantil és una realitat complexa i heterogènia que, a més, es manifesta amb distints nivells de gravetat que requerixen respostes diverses.

En uns casos hi haurà prou amb la notificació per a activar la intervenció de les institucions i professionals competents en la matèria.

En molts casos, la seua correcció necessitarà l'actuació coordinada de professionals i persones de molt distints àmbits (educatiu, social, sanitari...) i entitats.

A més, en determinades ocasions, la urgència del cas (un bebé abandonat al carrer, per exemple) requerirà que les actuacions d'atenció immediata s'anteposen a les de notificació, o si més no, se superposen.

Si bé es tendix a identificar-se la desprotecció infantil amb les situacions de maltractament infantil en qualsevol de les seues modalitats (abandó, negligència o abús tant de físic, emocional, com sexual, etc.), cal tindre en compte que, de vegades, poden donar-se situacions on un xiquet no és maltractat i no obstant ha de ser protegit (com en el cas d'un xiquet menut l'únic cuidador del qual haja de ser hospitalitzat).

També s'ha de considerar que hi ha circumstàncies que generen maltractament (separacions molt conflictives de parella, per exemple) i que no activen els procediments protectors, sinó que s'aborden des de les actuacions en el terreny del Dret de Família.

En este sentit no ha d'obviar-se que la primera responsabilitat de protecció residix en els progenitors dels xiquets, xiquetes o adolescents.

La detecció consistix a identificar o a reconéixer aquelles situacions de desprotecció, o excepte les precisions anteriors, sospita de maltractament que patixen les persones menors d'edat. Requerix, per tant, estar alerta i ser sensible a qualsevol situació en què se sospite que una xiqueta, xiquet o adolescent puga ser víctima d'un maltractament o estar sense la suficient atenció material o moral.

En uns casos esta detecció donarà lloc a la intervenció protectora per part de la persona o entitat que detecta, i en altres casos, a la comunicació o notificació a l'àmbit que pot proporcionar la dita intervenció (sanitària, policial...) o a l'entitat amb competència en protecció de les persones menors d'edat (ajuntament o Generalitat Valenciana).

Òbviament, la identificació d'una situació de desprotecció o maltractament infantil pot produir-se des de qualsevol àmbit, institució o persona que puga observar en un moment determinat una situació que faça pensar que el benestar d'una persona menors d'edat es troba compromés.
 

Obligació legal

Notificació i auxili immediat: Tota persona o autoritat, i especialment els qui per la seua professió o funció, detecten una situació de maltractament, de risc o de possible desemparament, ho han de comunicar a l'autoritat o els seus agents més pròxims, o de l'entitat pública competent en matèria de protecció sense perjudici de prestar-li l'auxili immediat que precise (art.13 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor (BOE núm. 15, de 17 de gener de 1996); art. 92.1 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la Infància i l'adolescència (DOGV núm. 8450 de 24 de desembre de 2018)). D'acord amb el primer dels articles citats també han de notificar-se les situacions de desescolarització o absentisme escolar i posar-se en coneixement del Ministeri Fiscal els fets que poguera constituir un delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, de tràfic d'éssers humans, o d'explotació de persones menors d'edat.

Si bé es tracta d'una responsabilitat genèrica de la ciutadania, determinats agents socials (professionals de l'àmbit educatiu, policial o sanitari) es troben en una posició privilegiada per a detectar aquestes situacions. Per això, la Generalitat, d'acord amb el que es disposa en l'article 92.2 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la Infància i l'adolescència (DOGV núm. 8450 de 24 de desembre de 2018), ha dissenyat instruments de notificació específics, i manuals de suport, per a aquests serveis públics, que poden consultar-se mitjançant els enllaços que figuren a continuació.

 

 

COORDINACIÓ DE BENESTAR I PROTECCIÓ

La Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència front a la Violència (LO 8/2021, de 4 de juny, LOPIVI BOE núm. 134, de 5 de juny de 2021) estableix que els centres educatius han de comptar amb la nova figura professional del coordinador/a de benestar i protecció que serà l'encarregada d'aglutinar capacitats i recursos per a vetlar pel dret a la protecció integral de la infància. Aquesta funció, compta amb un ampli suport i ha demostrat la seua eficàcia en diversos sistemes educatius internacionals, incrementant el benestar de xiquets i xiquetes i vetlant igualment pel compliment de les mesures legislatives, prevenint incidents i protegint així els responsables dels centres educatius de les conseqüències civils i penals que d'aquests incidents es puguen derivar.

A aquest efecte, el Departament de Sensibilització i Polítiques de la Infància del Comité Espanyol d'UNICEF ha elaborat un document que sota el títol "PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA DES DE L'ENTORN ESCOLAR – El Coordinador/a de benestar i protecció-Recomanacions de la LOPIVI per als centres educatius" pretén contribuir al desenvolupament de les mesures necessàries per a la posada en pràctica d'aquesta nova figura professional. Es pot consultar el document en la versió en castellà pressionant sobre la imatge del marge.