Detecció i notificació desprotecció infantil

Definició

La desprotecció infantil és una realitat complexa i heterogènia que, a més, es manifesta amb distints nivells de gravetat que requerixen respostes diverses.

En uns casos hi haurà prou amb la notificació per a activar la intervenció de les institucions i professionals competents en la matèria.

En molts casos, la seua correcció necessitarà l'actuació coordinada de professionals i persones de molt distints àmbits (educatiu, social, sanitari...) i entitats.

A més, en determinades ocasions, la urgència del cas (un bebé abandonat al carrer, per exemple) requerirà que les actuacions d'atenció immediata s'anteposen a les de notificació, o si més no, se superposen.

Si bé es tendix a identificar-se la desprotecció infantil amb les situacions de maltractament infantil en qualsevol de les seues modalitats (abandó, negligència o abús tant de físic, emocional, com sexual, etc.), cal tindre en compte que, de vegades, poden donar-se situacions on un xiquet no és maltractat i no obstant ha de ser protegit (com en el cas d'un xiquet menut l'únic cuidador del qual haja de ser hospitalitzat).

També s'ha de considerar que hi ha circumstàncies que generen maltractament (separacions molt conflictives de parella, per exemple) i que no activen els procediments protectors, sinó que s'abordaren des de les actuacions en el terreny del Dret de Família.

En este sentit no ha d'obviar-se que la primera responsabilitat de protecció residix en els pares dels menors.

La detecció consistix a identificar o a reconéixer aquelles situacions de desprotecció, o excepte les precisions anteriors, sospita de maltractament que patixen els menors. Requerix, per tant, estar alerta i ser sensible a qualsevol situació en què se sospite que un menor puga ser víctima d'un maltractament o estar sense la suficient atenció material o moral.

En uns casos esta detecció donarà lloc a la intervenció protectora per part de la persona o entitat que detecta, i en altres casos, a la comunicació o notificació a l'àmbit que pot proporcionar la dita intervenció (sanitària, policial...) o a l'entitat amb competència en protecció de menors (ajuntament o Generalitat Valenciana).

Òbviament, la identificació d'una situació de desprotecció o maltractament infantil pot produir-se des de qualsevol àmbit, institució o persona que puga observar en un moment determinat una situació que faça pensar que el benestar d'un menor es troba compromés.
A més, i segons arreplega la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, qualsevol persona o institució ha de comunicar o notificar les situacions observades a l'entitat competent, i si és el cas, prestar-li l'auxili immediat que necessite.

Així, i sense esgotar totes les possibles fonts de detecció, poden identificar una situació de desprotecció infantil i, en alguns casos, intervindre en la seua correcció:

  • Els ciutadans en general
  • Les associacions veïnals
  • Les entitats sense ànim de lucre
  • Els àmbits escolar; sanitari, educatiu, policial i judicial

Així com, i per mitjà de les seues competències específiques en la matèria, els equips municipals de servicis socials i, en el nivell autonòmic, la mateixa Generalitat Valenciana, a través de la corresponent direcció territorial de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives.

Per tant, atés que la situació de desprotecció d'un menor pot ser detectada, i corregida, des de distints àmbits i institucions, és necessària l'existència de normes, procediments i protocols que garantisquen la coordinació i eficàcia de les esmentades actuacions.

Per això, en els últims anys, es desenrotllen des de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives, distintes línies de treball de cara a la sensibilització i formació, a la Comunitat Valenciana, dels professionals d'aquells àmbits que, per la seua posició d'observació, contínua o puntual, respecte a la realitat d'un menor d'edat, poden detectar i notificar amb major facilitat les seues possibles situacions de desprotecció. Destaquen entre elles, l'existència de models de Fulls de Notificació i Manuals dirigits als professionals de l'àmbit educatiu, sanitari i policial.

També, i dirigit a qualsevol ciutadà coneixedor d'una situació de desprotecció infantil, hi ha un Telèfon d'Atenció al Menor que permet informar-ne sense necessitat identificació del notificador, si bé, si es desitja una major implicació en la solució, es recomana que la informació es trasllade directament a l'Equip Municipal de Servicis Socials de la localitat de residència del menor o menors.