Mesures de protecció

 

Mesures de protecció

 

A les administracions públiques, dins les seues competències respectives, els correspon l'adopció de les mesures de protecció de menors previstes en la legislació vigent, sense perjudici de les funcions atribuïdes per esta al ministeri fiscal i als òrgans judicials.

 

En la Comunitat Valenciana, la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat és l'òrgan competent per a aplicar les mesures de protecció de menors, si bé determinades actuacions correspon realitzar-les a les entitats locals.

 

Les mesures de protecció de menors es troben regulades en les normes següents:

 

  • Codi Civil.

  • Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor.

  • Llei 12/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència de la Comunitat Valenciana.

  • Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor a la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, modificat per decret 28/2009, de 20 de febrer.

 

Amb caràcter general, es consideren mesures de protecció de menors aquelles actuacions encaminades a previndre o eradicar situacions de risc i desemparament i a garantir el desenvolupament integral del menor.

 

De forma específica, són mesures de protecció de menors les següents:

 

  1. L'ajuda o el suport familiar en situacions de risc.

  2. L'assumpció de la tutela per ministeri de la llei, prèvia declaració de la situació de desemparament del menor.

  3. La guarda.

  4. L'acolliment familiar.

  5. L'acolliment residencial.

  6. L'adopció.

  7. Qualssevol altres que redunden en interés del menor, ateses les seues circumstàncies personals, familiars i socials.

Situació de risc

 

Es considera situació de risc per al menor, aquella que per circumstàncies personals, interpersonals o de l'entorn, ocasiona un perjudici per al desenvolupament i/o benestar personal o social d'este sense que siga necessària l'assumpció de la tutela per ministeri de la llei per a adoptar les mesures encaminades a la seua correcció.

 

En les situacions de risc, el perjudici que afecta el menor no aconseguix la gravetat suficient per a justificar la seua separació del nucli familiar, per la qual cosa la intervenció de l'administració es limita a intentar eliminar, dins la institució familiar, els factors de risc.

 

L'apreciació, la intervenció i l'execució de mesures davant de situacions de risc, és una competència municipal.

 

Les situacions de risc es resolen per mitjà de mesures de suport familiar.

 

Suport familiar

 

El suport a la família és una mesura de protecció dirigida a cobrir les necessitats bàsiques del menor i millorar el seu entorn familiar, amb l'objectiu de mantindre'l en l'esmentat entorn en unes condicions que permeten el seu desenvolupament integral.

 

Correspon a les entitats locals el desplegament i aplicació dels recursos de suport a la família, i estes poden ser de caràcter tècnic o econòmic.

 

S'entén per mesures de suport de caràcter tècnic, les intervencions de caràcter socioeducatiu o terapèutic desenvolupades per professionals en favor del menor i de la seua família, tendents a la prevenció de situacions de desarrelament familiar. També tenen esta consideració els servicis prestats a la família per les diferents institucions que faciliten el desenvolupament de la vida familiar i permeten una millor atenció als menors.

 

S'entén per mesures de suport de caràcter econòmic, les prestacions o ajudes que es faciliten quan la causa determinant del risc per al desenvolupament del menor procedix de situacions de carència o insuficiència de recursos econòmics.

 

La intervenció familiar es podrà acompanyar, entre altres, de les mesures especials de suport següents:

 

  • Programes compensadors de caràcter socioeducatiu que afavorisquen la integració i faciliten l'adequat exercici de les funcions parentals, i també una millora en les relacions sociofamiliars.

  • Prestacions econòmiques, per a atendre les necessitats bàsiques dels menors.

  • L'assistència acompanyada del menor a centres de caràcter educatiu.

  • La intervenció de voluntaris en tasques de suport al menor i a la seua família.

  • L'ajuda a domicili.

  • L'atenció diürna en centres destinats a prestar un suport preventiu a la inadaptació social dels menors (centres de dia).

  • Programes formatius de garantia social dirigits a adolescents que abandonen el sistema escolar i requerisquen una formació professional que afavorisca la seua incorporació laboral.

  • Programes d'orientació, mediació i teràpia familiar.

 

Situació de desemparament

 

Es considera situació de desemparament la que es produïx de fet a causa de l'incompliment, o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establits per les lleis per a la guarda dels menors, quan estos queden privats de la necessària assistència moral o material.

 

En els supòsits de desemparament, la gravetat dels fets aconsella la separació del menor del nucli familiar causant de tal situació.

 

El desemparament és declarat per l'entitat pública que, en el respectiu territori, tinga encomanada la protecció de menors. En el cas de la Comunitat Valenciana, la competència és de la Generalitat, a través de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives, que actua a través dels seus servicis territorials.

 

Les conseqüències jurídiques de la declaració de desemparament són les següents: 

 

  • S'assumix per ministeri de la llei la tutela del menor (tutela automàtica).

  • S'assumix la guarda del menor, la qual es realitzarà per mitjà d'acolliment residencial o acolliment familiar.

 

Tutela automàtica o tutela pel ministeri de la llei

 

La tutela per ministeri de la llei (anomenada també tutela automàtica o administrativa), és aquella que assumix l'entitat pública quan declara el desemparament d'un menor en virtut de l'article 172 del Codi Civil, sense necessitat que siga constituïda pels òrgans judicials.

 

Únicament pot ser assumida per l'entitat pública que, en el respectiu territori, tinga encomanada la protecció de menors. En el cas de la Comunitat Valenciana, la Generalitat és la tutora dels menors declarats en desemparament, exercint les funcions de tutor d'acord amb el que disposa el Codi Civil.

 

Esta tutela té una vocació de provisionalitat, mantenint-se en tant subsistisquen les causes que van determinar la intervenció de l'entitat pública.

 

Comporta la suspensió de la pàtria potestat o de la tutela ordinària.

Guarda

 

La Generalitat assumix temporalment la guarda d'un menor com a mesura de protecció en els supòsits següents:

 

  • Quan assumix la tutela per ministeri de la llei, a l'empara de l'article 172.1 del Codi Civil.

  • Quan els titulars de la pàtria potestat o tutors així ho sol·liciten a la Generalitat, justificant que no poden atendre el menor per circumstàncies greus.

  • Quan el jutge així ho dispose en els casos en què legalment procedisca.

 

Siga quina siga la forma en què s'haja assumit la guarda, esta es realitzarà per mitjà de l'acolliment familiar o l'acolliment residencial. L'acolliment familiar s'exercirà per la persona o persones que determinen les direccions territorials de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives. L'acolliment residencial s'exercirà pel director del centre on siga acollit el menor.

 

Acolliment familiar

 

L'acolliment familiar és una mesura de protecció que adopta l'entitat pública competent en matèria de protecció de menors (Generalitat) com a forma d'exercici de la guarda, per mitjà de la qual s'atorga l'atenció d'un menor a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de vetlar per ell, tindre'l en la seua companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, a fi d'integrar-lo en una vida familiar que substituïsca o complemente temporalment a la seua d'origen.

 

El menor en acolliment familiar pot estar amb tutela automàtica o en situació de guarda instada pels pares (guarda voluntària).

 

Atenent a la seua finalitat es classifica en acolliment simple, permanent o preadoptiu.

 

Atenent a l'òrgan que el constituïx, segons existisca o no consentiment dels pares, es classifica en acolliment administratiu, provisional o judicial.

 

Atenent a la vinculació de la família acollidora i el menor, es classifica en acolliment en família extensa i acolliment en família educadora.

 

Acolliment residencial

 

L'acolliment residencial és una mesura de protecció que adopta l'entitat pública competent en matèria de protecció de menors (Generalitat), com a forma d'exercici de la guarda, en virtut de la qual el menor és acollit en un centre on rep servicis d'allotjament, manutenció, suport educatiu i atenció integral.

 

El menor en acolliment residencial pot estar amb tutela automàtica o en situació de guarda instada pels pares (guarda voluntària).

 

En la seua aplicació haurà de procurar-se que el menor siga acollit en el centre que, sent el més adequat a les seues necessitats concretes, es trobe més pròxim al seu entorn familiar o social, a fi que la relació amb este no patisca alteracions, llevat que l'interés del menor exigisca el contrari. En qualsevol cas, l'administració pública procurarà que el menor romanga en un centre el mínim temps possible.

 

A l'ingrés del menor, el centre elaborarà un programa d'intervenció individualitzat d'este, en funció de les seues circumstàncies personals i sociofamiliars, fixant objectius a curt, mitjà i llarg termini.

 

Adopció

 

L'adopció és una institució jurídica constituïda per resolució judicial que produïx entre adoptants i el menor adoptat un vincle de filiació, alhora que extingix els vincles jurídics entre l'adoptat i la seua família anterior.

 

L'entitat pública competent en matèria de protecció de menors (Generalitat) és la que proposa a l'òrgan judicial l'adopció del menor, quan hi concorren les circumstàncies legals.