Mesures de protecció

Mesures de protecció

Mesures de protecció

A les administracions públiques, dins les seues competències respectives, els correspon l'adopció de les mesures de protecció de menors previstes en la legislació vigent, sense perjudici de les funcions atribuïdes per esta al ministeri fiscal i als òrgans judicials.

En la Comunitat Valenciana, la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat és l'òrgan competent per a aplicar les mesures de protecció de menors, si bé determinades actuacions correspon realitzar-les a les entitats locals. Sense menyscapte d'aquestes competències, la detecció i notificació de les situacions de desprotecció és, en particular, un assumpte de diferents agents de l'Administració (els serveis socials, el sistema educatiu, l'àmbit sanitari, l'àmbit policial, entre altres) i, en general, un deure de la ciutadania, tal com queda recollit en l'article 92 de la Llei d'infància i adolescència de la Comunitat Valenciana.

Segons l'article 2 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil y de la Llei d'Enjudiciament Civil:

"la protecció dels menors pels poders públics es realitzarà mitjançant la prevenció, detecció i reparació de situacions de risc, amb l'establiment dels serveis i recursos adequats per a tal fi, l'exercici de la guarda i, en els casos de declaració de desamparament, l'assumpció de la tutela pel ministeri de la llei. En les actuacions de protecció hauran de prevaldre, en tot cas, les mesures familiars de les residencials, les estables enfront de les temporals i les consensuades enfront de les imposades."

En l'àmbit autonòmic, l'article 89 de la Llei valenciana d'infància i adolescència indica pel que fa a "l'acció protectora" que:

"La Generalitat i les administracions promouran amb caràcter preventiu quantes accions siguen necessàries per a garantir un desenvolupament integral del menor, tant en l'àmbit físic, psicosocial, com mental, en el seu nucli familiar d'origen com a espai generador d'estabilitat i desenvolupament de la personalitat."

 

 

Situació de risc

Es considera situació de risc per a la persona menor d'edat, aquella que per circumstàncies personals, interpersonals o de l'entorn, ocasiona un perjudici per al desenvolupament i/o benestar personal o social d'aquest, sense que siga necessària l'assumpció de la tutela per ministeri de la llei per a adoptar les mesures encaminades a la seua correcció.

 

L'apreciació, la intervenció i l'execució de mesures davant situacions de risc corresponen a l'entitat local on residisca de fet la persona protegida.

 

En les situacions de risc, el perjudici que afecta a la persona menor d'edat no aconseguix la gravetat suficient per a justificar la seua separació del nucli familiar, per la qual cosa la intervenció de l'administració es limita a intentar eliminar, dins la institució familiar, els factors de risc.

 

L'acció protectora tindrà l'objectiu de salvaguardar i restituir els drets del xiquet, xiqueta o adolescent, mitjançant una actuació en el seu propi medi que permita disminuir els factors de risc i potenciar els de protecció, de manera que puga continuar en el seu entorn familiar sense menyscapte del seu benestar ni del seu desenvolupament.

 

Per tant, les mesures de suport familiar són accions prioritàries en les situacions de risc.

 

Suport familiar

El suport a la família és una mesura de protecció dirigida a cobrir les necessitats bàsiques de la xiqueta, xiquet o adolescent i millorar el seu entorn familiar, amb l'objectiu de mantindre'l en l'esmentat entorn en unes condicions que permeten el seu desenvolupament integral, com a espai generador d'estabilitat i desenvolupament de la personalitat.

 

Correspon a les entitats locals el desplegament i aplicació dels recursos de suport a la família, i estes poden ser de caràcter tècnic o econòmic.

 

S'entén per mesures de suport de caràcter tècnic, les intervencions de caràcter socioeducatiu o terapèutic desenvolupades per professionals en favor del xiquet. xiqueta o adolescent i de la seua família, tendents a la prevenció de situacions de desarrelament familiar. També tenen aquesta consideració els servicis prestats a la família per les diferents institucions que faciliten el desenvolupament de la vida familiar i permeten una millor atenció a les persones menors d'edat.

 

S'entén per mesures de suport de caràcter econòmic, les prestacions o ajudes que es faciliten quan la causa determinant del risc per al desenvolupament del menor procedix de situacions de carència o insuficiència de recursos econòmics.

 

Des dels serveis socials de l'entitat local s'elaborarà un projecte d'intervenció que tindrà caràcter socioeducatiu i inclourà totes les mesures necessàries per a revertir la situació de risc i afavorir l'adequat exercici de les funcions parentals, així com una millora en les relacions sociofamiliars. Es procurarà comptar amb la participació de la mateixa persona protegida, si tinguera maduresa suficient, i de la seua familia, en la planificació i execució del projecte d'intervenció.

 

El projecte inclourà mesures destinades a millorar les condicions personals, familiars i socials de la persona protegida i, si fóra necessari, a complementar l'atenció que rep en la llar. En particular, podrà preveure l'assistència a un centre de dia, amb la finalitat de potenciar la seua inclusió social, familiar i laboral i de pal.liar les manques de suport familiar.

 

Situació de desemparament

Es considera situació de desemparament la que es produïx de fet a causa de l'incompliment, o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establits per les lleis per a la guarda de les persones menors d'edat, quan aquestes queden privades de la necessària assistència moral o material.

 

En els supòsits de desemparament, la gravetat dels fets aconsella la separació del xiquet, xiqueta o adolescent del nucli familiar causant de tal situació.

 

El desemparament és declarat per l'entitat pública que, en el respectiu territori, tinga encomanada la protecció de la infància i adolescència. En el cas de la Comunitat Valenciana, la competència és de la Generalitat, a través de la Conselleria d´Igualtat i Polítiques Inclusives, que actua a través dels seus servicis territorials.

 

Les conseqüències jurídiques de la declaració de desemparament són les següents: 

 

  • S'assumix per ministeri de la llei la tutela de la persona menor d'edat (tutela automàtica).

  • S'assumix la guarda de la persona menor d'edat, la qual es realitzarà per mitjà d'acolliment residencial o acolliment familiar.

 

Tutela automàtica o tutela pel ministeri de la llei

 

La tutela per ministeri de la llei (anomenada també tutela automàtica o administrativa), és aquella que assumix l'entitat pública quan declara el desemparament d'una persona menor d'edat en virtut de l'article 172 del Codi Civil, sense necessitat que siga constituïda pels òrgans judicials.

 

Únicament pot ser assumida per l'entitat pública que, en el respectiu territori, tinga encomanada la protecció de la infància i adolescència. En el cas de la Comunitat Valenciana, la Generalitat és la tutora de les xiquetes, xiquets i adolescents declarades en desemparament, exercint les funcions de tutora d'acord amb el que disposa el Codi Civil.

 

Aquesta tutela té una vocació de provisionalitat, mantenint-se en tant subsistisquen les causes que van determinar la intervenció de l'entitat pública. Durant el període en què s'establisca, comportarà la susponsio de la pàtria potestat o de la tutela ordinària.

 

Quan la Generalitat assumisca la tutela o la guarda d'una persona menor d'edat, l'òrgan que es determine reglamentàriament, elaborarà un pla individualitzat, denominat pla de protecció, que establirà l'objectiu de la intervenció, les mesures a dur a terme, la previsió o no de reunificació familiar, i el termini d'execució (art. 114 de la Lei valenciana d'infància i adolescència).

 

Guarda

 

D'acord amb l'article 110.1 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, la Generalitat assumeix temporalment la guarda d'una persona menor d'edat com a mesura de protecció, en els supòsits següents:

 

  • Guarda per tutela automàtica: quan assumeix la tutela per ministeri de la llei, a l'empara de l'article 172.1 del codi civil.
  • Guarda voluntària: quan els titulars de la pàtria potestad o la tutela així ho sol.liciten a la Generalitat, justificant no poder atendre la persona menor d'edat per circumstàncies greus.
  • Guarda per resolució judicial: quan l'autoritat judicial així ho dispose en els casos en què legalment procedisca.
  • Guarda provisional: en compliment de l'obligació de parar-li atenció inmediata, en tant se'ls identifica, s'investiguen les seues circumstancies i es constata si es troba en situació de desemparament.

 

Qualsevol que siga la forma en què s'haja assumit la guarda, aquesta es realitzarà mitjançant l'acolliment familiar o l'acolliment residencial. En el cas de l'acolliment familiar, s'exercirà per la persona o persones que determinen les direccions territorials de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. En el cas de l'acolliment residencial, s'exercirà per la persona a càrrec de la direcció de la residència on siga acollida la persona menor d'edat.

 

D'altra banda, llevat que l'interés particular d'alguna persona protegida aconselle una altra cosa, les mesures de protecció que s'adopten, es mantindran units els germans i germanes, siguen d'unic o de doble vincle.