Acolliment residencial de xiquets, xiquetes i adolescents

Definició

L'acolliment residencial és una mesura de protecció mitjançant la qual es proporciona a una persona protegida un lloc de residència i convivència i una atenció orientada al seu desenvolupament holístic i comunitari.

Per a això, la Direcció Territorial de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives corresponent al lloc de residència del menor d'edat, formalitzarà aquesta mesura mitjançant resolució administrativa, previ acord de la Comissió de Protecció de la Infància i l'Adolescència, quan l'acolliment familiar resulte impossible o contrari al seu interès.

La conselleria amb competència en matèria d'infància i adolescència dissenyarà diversos programes d'acolliment residencial, en funció dels diferents objectius als quals pot respondre aquesta mesura, en el marc del pla de protecció, així com programes especialitzats per a atendre les necessitats singulars que, per les seues característiques i circumstàncies psicosocials, presenten determinades persones acollides.

  1. Formació integral, potenciant al màxim les fortaleses de la persona acollida i el seu desenvolupament intel·lectual, social, afectiu i de salut proporcionant un ambient segur i amb oportunitats de relació per a l'establiment de vincles positius. A aquest efecte, proporcionaran un ambient segur, enriquidor i amb oportunitats de relació per a l'establiment de vincles positius.
  2. Proximitat, procurant que l'acolliment es produïsca en la residència o llar més pròxima a l'entorn social i familiar de la persona protegida, llevat que resulte contrari al seu interès.
  3. Desinstitucionalització, que permeta reduir els períodes d'estada en la residència o llar, i promoga models de funcionament en nuclis reduïts, on la convivència es desenvolupe en condicions similars a les familiars.
  4. Participació dels xiquets, xiquetes i adolescents en les decisions que els afecten, assegurant l'accessibilitat universal. Totes les residències i llars hauran de disposar d'òrgans interns de participació que permeten prendre part en la seua gestió a tota la comunitat educativa.
  5. Oci educatiu, mitjançant la realització d'una sèrie d'activitats socials, culturals, esportives, mediambientals i de temps lliure, que permeten el desenvolupament holístic i comunitari de l'infant i adolescent, i que eduquen en hàbits de participació i en valors de compromís i inclusió social.
  6. Emancipació, promovent l'autonomia personal, la formació, la inserció laboral i els suports socials que les persones protegides precisen per a la seua vida adulta.
  7. Coordinació.En el desenvolupament de les seues funcions, les residències i llars, actuaran coordinadament amb els agents socials i del sistema de protecció que tinguen relació amb la persona protegida o, quan així ho requerisca el pla de protecció, amb la seua família d'origen.
  8. Inclusió, adaptant el seu funcionament, equipament i espais a la diversitat funcional o discapacitat, o d'identitat o expressió de gènere de les persones residents.
  9. Obertura a la comunitat, afavorint la participació de les persones acollides a les escoles i altres contextos de socialització de l'entorn.

Tipologia de recursos residencials

Atès el nombre de persones que poden ser acollides, els centres d'acolliment residencial es denominaran:

  1. Llar, quan no superen les huit places.
  2. Residència, en els restants casos.

Atenent les seues característiques funcionals, les llars o residències poden ser:

  1. De recepció, destinades a l'atenció immediata o al primer acolliment.
  2. Específiques per a problemes greus de conducta, denominació amb la qual s'identificarà els centres regulats en el capítol IV del títol II de la Llei orgànica 1/1996.
  3. D'acolliment general, en els restants casos.

Centres d'Emancipació

Són establiments que oferixen un servici de caràcter assistencial i educatiu a menors d'edats compreses, preferentment, entre els 16 i 17 anys, i a jóvens entre 18 i 23 anys que hagen eixit d'institucions d'acolliment, a fi d'iniciar un procés de desinternament gradual per a obtindre la seua autonomia personal, social i laboral.

La joventut és l'etapa en la qual les persones es preparen per a assumir les responsabilitats de la vida adulta, quan es defineixen projectes vitals i s'estableixen prioritats i objectius de futur. Per això, és necessari disposar d'oportunitats estimulants, d'incentius capaços de promoure el desenvolupament personal i de comprometre's amb el sosteniment i la millora de la societat. A través del document que reflecteix la transició a la vida independent i emancipació podem conèixer les bases de la xarxa d'emancipació que acompanye als i les joves atesos.

Enllaç al document Transició a la vida independent i emancipació: el repte després del sistema de protecció.

Nou model d'acolliment residencial

L'elaboració d'un nou model d'acolliment residencial suposa un canvi de paradigma que té en compte les febleses del sistema actual, les amenaces, que reconeix les fortaleses i oportunitats per a garantir una resposta eficaç, eficient i de qualitat, les necessitats de tots i cadascun dels xiquets, xiquetes i adolescents, que per diferents motius es troben en el sistema de protecció sota la fórmula de l'acolliment residencial.

Enllaç al document Acolliment residencial i protecció infantil: nou model d'atenció en centres i llars d'acolliment.